Des de petit sempre he sentit una especial fascinació pels animals caçadors. Per descomptat els grans carnívors africans tenen per a mi una mística especial, però també les més properes rapinyaires com àguiles i falcons.
El xoriguer comú (Falco tinnunculus), és una d’aquestes aus. Petita i de la família dels falcons, habita principalment a Europa, Àsia i Àfrica.
Si mirem bé, potser el puguem veure sobrevolant els nostres camps, fins i tot en l’entorn de zones habitades. Però aquesta proximitat no ens ha de fer descuidar la seva atenció, ja que en cas contrari podria succeir que deixéssim de gaudir de la seva presència.
Totes les imatges corresponen al seguiment d’un niu dut a terme des de finals del mes de juny fins a principis del mes d’Agost de l’any 2018.
El territori natural per al xoriguer és el camp obert amb matoll, on pot trobar aliment en forma d’insectes, rèptils i rosegadors. És per això que niar en un forat d’una antiga església romànica amb sortida a un camp de cereal, li resulta especialment convenient.
La posta es produeix en el mes de Maig i la incubació es perllonga durant quatre setmanes. La femella, de mida més gran, és l’encarregada de donar escalfor al niu, mentre que el mascle és el responsable de la caça.
Resulta curiós veure com ell la reclama amb un crit des d’una cornisa, per després anar-se junts a gaudir del llangardaix que porta a les urpes.
En els dies posteriors a l’eclosió, els polls són especialment vulnerables i la mare no s’aparta del seu costat. Mentrestant el pare segueix caçant per a la família.
Les entrades més freqüents al niu es produeixen amb insectes, segurament per la seva gran abundància respecte a altres preses. En aquests casos l’adult lliura la presa gairebé sense aturar-se, allunyant-se del niu amb un ràpid i acrobàtic escorç
Els petits es troben en tot moment en una situació de calma tensa. No deixen de mirar a l’exterior i quan veuen que algun dels seus progenitors s’acosta amb una peça, s’inicia una breu lluita per prendre la millor posició i ser l’escollit a l’hora de rebre l’aliment.
De tant en tant es produeix el lliurament d’una peça més gran, com per exemple un ratolí. En aquestes situacions l’adult entra al niu i ajuda als petits lliurant el menjar de pic a pic.
Però no oblidem que el xoriguer és en realitat un caçador, i per tant implacable. En aquest cas el ratolí va ser colpejat repetidament contra una de les pedres de l’entrada del niu. Segurament el desgraciat encara es movia.
Passades al voltant de quatre setmanes des del seu naixement, els joves disposen ja del seu plomatge de vol. Un plomatge molt semblant al de la seva mare, i amb ell realitzen els seus primers moviments aeris.
Són vols curts, principalment d’enfortiment. Aquests exercicis poc a poc es van allargant fins convertir-se en pràctiques de caça.
I aproximadament una setmana després els joves están preparats per valer-se per si mateixos. El nucli familiar es trenca, i cada membre pren el seu propi camí.
Qui sap si en l’any que ve tornaran per ocupar de nou el niu, tal com ja van fer l’any passat.
Molta sort per a tothom.
You might also like
Leave a reply