Alinyà i el voltor

El voltor és una espècie que els humans solem mirar amb recel, segurament com a resultat de la nostra visió soci-religiosa de la mort, i potser sense acabar de comprendre la importància que té en la cadena tròfica dels ecosistemes.

Des d’aquest punt de vista la seva funció és doble. D’una banda inicia una cadena d’aliment, i per tant de supervivència, de diferents espècies, i amb això col·labora activament en la desaparició d’una matèria orgànica que acabaria convertint-se en un focus d’infecció i malalties.

En els anys 60 es va iniciar a Espanya un període de gran pressió cap a la fauna salvatge, i el voltor al Pirineu no va ser una excepció, reduint-se dràsticament el nombre d’exemplars. En el moment actual tres de les quatre espècies autòctones es troben amenaçades. Tan sols el voltor comú gaudeix d’una situació raonablement saludable.

Des de no fa massa anys ens hem començat a conscienciar de la importància de l’espai natural i de la fauna que l’habita, creant-se entitats i espais de conservació com l’Espai Natura Muntanya d’Alinyà, centre que depèn de la Fundació Catalunya La Pedrera, i que treballa en la recuperació d’espècies com el voltor, l’isard o el gall fer.

A l’àrea de la muntanya d’Alinyà poden arribar a observar les quatre espècies de voltor de la península ibèrica. Voltor comú, trencalòs, aufrany quan ha tornat del seu retir hivernal africà, i amb molta molta sort voltor negre

Entre altres accions, el centre duu a terme la seva tasca de conservació facilitant alimentació a l’voltor en èpoques de dificultats, afavorint així la seva supervivència a el temps que fixant la seva població a el territori.

Una de les activitats organitzades per als visitants consisteix a passar un dia complet en una cabana d’observació, un dia en què es porta a terme una suplementació. L’objectiu per al centre és aconseguir ingressos addicionals a les subvencions i donacions. L’objectiu per al visitant és gaudir d’una experiència única, i també de poder-la fotografiar.

Tot comença a primera hora al centre de visites, des d’on els cuidadors et traslladen a l’aguait en un 1 pick-up carregada també amb diversos bidons plens de restes de carnisseria.

Els visitants han d’entrar a la cabana a l’despuntar dia i romandre-hi en silenci fins al capvespre. Amb això es pretén que els animals no siguin conscients de la presència humana, desembolicant amb llibertat i a el mateix temps sense comprometre la cabana per a futures visites.

Els cuidadors han d’esperar que el sol hagi despuntat, moment en el qual es donen les condicions perquè el voltor iniciï el seu vol. És llavors quan es comença a disseminar les peces de carn.

Tot just s’inicien els preparatio¡us, el cel es comença a veure ple de vols en cercle. Resulta evident que reconeixen la situació i saben el que passarà, fins a l’extrem que descendeixen i sobrevolen la zona a una alçada inusitadament baixa, arribant fins i tot alguns d’ells a posar-se en arbres propers.

En el moment en què els cuidadors s’acosten a la sortida del clar a la muntanya, s’inicia la bogeria, i tota una colònia de voltor comú s’abalança sobre les restes disseminats, presenciant aterratges que procedeixen de totes les direccions.

Ocult després d’un vidre espia vaig ser testimoni d’una situació de caos absolut. Segurament com mai he presenciat en la meva vida.

Els primers instants són una autèntica bogeria i no saps on parar atenció. Tots busquen restes, i si no en troben cap intenten arrabassar-li a un altre voltor. És una carrera per no quedar-se sense la seva part del festí.

Però a poc a poc els estómacs s’omplen i la calma comença a aparèixer sota el sol hivernal.

Just després de dinar no és el millor moment per volar, i la colònia segueix tranquil·la. Alguns individus aprofiten per acabar-se de saciar i altres troben temps per arreglar el seu plomatge després del fragor de la batalla.

Tot l’espectacle no va durar més d’una hora i mitja. L’aparició d’una guineu va precipitar la fugida de el grup tot i tenir els estómacs massa plens per volar amb comoditat.

I a partir d’aquest moment la guineu va ser l’amo del territori durant la resta del dia, encara que això és una cosa que deixaré per a una nova entrega.