En l’últim tram de l’Edat de Pedra (Neolític), cap a l’any 4000 a.C. va aparèixer al sud de Portugal, així com en altres punts de l’Europa atlàntica, una civilització coneguda com els constructors megalítics. Aquests focus inicials es van estendre per l’Europa occidental, i van perdurar fins a l’inici de l’ús del metall en l’Edat de Bronze, cap al año 1500 a.C.
Com a part de la seva cultura, aquests pobladors creaven construccions massives, utilitzant per a això enormes blocs de pedra amb prou feines treballada. D’aquesta forma la paraula megalític procedeix de la unió dels vocables megues (gegant) i lithos (pedra).
En l’actualitat els coneixem els següents tipus de construcció:
- Menhir: Gran pedra posada de peu que marca un lloc simbòlic, i possiblement sagrat.
- Alineament: Conjunt de menhirs disposats en fila.
- Crómlech: Conjunt de menhirs posats en cercle. Se suposa que l’alineament i el cromlec eren temples a l’aire lliure, amb possibles referències astronòmiques.
- Milladori: Apilament de pedres i blocs de diversa grandària que assenyala un lloc sagrat.
- Dolmen: És el monument més complex. Es tracta d’un lloc on enterrar els morts. Constava d’un corredor o passadís d’entrada i d’una càmera funerària, ambdós construïts amb grans lloses de pedra, tot això cobert per un monticle de terra i enderrocs anomenat túmul. El dolmen és com una petita muntanya artificial, amb una cova també artificial al seu interior. Tots els difunts eren dipositats en la mateixa càmera funerària, ja que es tractava d’un lloc d’enterrament col·lectiu; al costat dels difunts es dipositaven ofrenes funeràries (armes, menjar, joies …).
El següent esquema mostra el procés de creació d’un dolmen.
Potser és el Crómlech de Stonehenge un dels llocs més coneguts. Es considera que per la seva construcció es van invertir al voltant de 30 milions d’hores de treball, el que ens dóna una idea tant del nivell de dificultat, com del grau de compromís de les tribus del lloc.
En l’actualitat, hi ha corrents exotèriques que relacionen aquestes construccions amb poderosos punts energètics amb influència sobre l’home. També hi ha altres corrents que les vinculen al coneixement astronòmic. En el cas concret de Stonehenge, hi ha qui considera que va poder tractar-se d’un observatori astral i que la seva orientació està d’acord amb els cicles celestes.
En aquest sentit, l’únic que ha estat comprovat, és que aquests pobladors tenien coneixement dels cicles astronòmics vinculats a la sembra i la recol·lecció, mentre que la resta no té base i rep el tractament de pseudociència.
Tots aquests monuments megalítics es troben disseminats al llarg de l’Europa occidental. Els focus més importants se situen a la Bretanya francesa, sud d’Anglaterra (amb el carismàtic Stonehenge) i Irlanda, així com en el sud d’Espanya i Portugal.
Aquests antics habitants també van trobar a la comarca de la Cerdanya un lloc per viure i construir, havent-nos deixat restes que poden ser gaudits després de senzilles excursions, i una vegada allà imaginar…
Dolmen de Brangolí.
L’accés es dur a terme des de la població de Enveig, prenent la carretera que puja cap al Chateau de Brangoly. El dolmen es troba a escassos 50 metres del petit punt d’aparcament.
Dolmen d’Orén
L’accés es dur a terme des de la població de Prullans. Un cop travessat el poble agafarem una pista que puja cap a la dreta amb destinació Oren. Vigileu turismes!!!.
Arribarem fins la masia des d’on iniciarem una excursió d’uns 30 minuts per ascendir el turó. El dolmen es troba entre arbres i si abandonem el camí, potser no ens resultarà visible.
Dolmen de Pascarets.
L’accés es dur a terme des de la població d’Eyna. En el mateix poble agafarem un camí que ens portarà fins al dolmen en una còmoda excursió d’uns 25 minuts.
Menhir d’Eyna.
L’accés es dur a terme des de la població de Eyna. En aquest cas des de la carretera que porta al poble. Podrem deixar el cotxe aparcat en un revolt, i des d’allà arribarem després de caminar entre 5 i 10 minuts.
Dolmen de La Paborda.
L’accés es fa des de la població de la Molina. Podrem deixar el cotxe al poble, i des d’allà, arribarem al dolmen després d’una marxa de tot just 10 minuts.
Potser aquestes construccions resulten poc importants pel que fa als grans enclavaments europeus, però no per això hem de negar el mèrit que van tenir, i molt menys deixar de gaudir-los com a part del nostre patrimoni.
Leave a reply