Durant els últims dos anys he treballat en un projecte personal consistent en conèixer i retratar l’art romànic de la comarca de la Cerdanya.
Cada vegada que sortia de casa per treballar-hi, ho feia amb una idea al cap sobre les imatges que pretenia obtenir. Però un dia, per casualitat, vaig trobar un vell racó que em va traslladar a un món allunyat de tot lo preconcebut i que feia temps no visitava.
En el dia del solstici d’estiu, quan el sol s’amaga, el vent murmura paraules en una llengua fa temps oblidada. És en aquests arcans moments quan es manifesten els esperits de la fusta.





Leave a reply