En el post de la setmana passada avançava la continuació amb la visita a la costa, doncs bé, aquí la tenim. Espero que us agradi.
El contorn marítim basc està plagat de llocs emblemàtics per als aficionats a la natura i a la fotografia. Un d’aquests llocs, és la ruta que uneix Deba amb Zumaia.
L’atractiu principal d’aquesta zona és de tipus geològic, i rep el nom de Flysch.
Els flysch estan compostos per fines capes sedimentàries que alternen materials durs i tous, de manera que l’erosió no és uniforme, donant lloc a curioses estructures i formacions.
Amb l’objectiu de veure-ho vam decidir anar a Zumaia. D’una banda ens resultava una mica més proper que altres llocs, i de l’altra, el seu accés a la platja és molt senzill, podent-se fer des del mateix poble.
Sent així, deixavem Otzarreta al migdia i arribavem a Zumaia a l’hora de dinar. Preníem uns pinxos, i ens dirigíem a la platja de Itzurun.
En primer lloc vam fer una passejada, arribant fins al límit del camí elevat que es veu en la imatge. Com a curiositat destacar que en l’inici d’aquest camí es troba l’església on es va rodarven les noces de Ocho apellidos vascos.
I ja despres del passeig entravem en mode foto. Traiem l’equip i ens disposavem a intentar treure una mica de partit dels escassos núvols i a la llum blanquinosa.
En primer lloc vam baixar a la zona del xiringuito que es troba al costat del poble. En aquest punt hi ha plaques de flysch tant a terra com a la paret, resultant molt vistós.
Aqui resulta impossible plantar la tovallola, gairebé unint-se les estries de roca del terra amb les de la paret.
Una de les formacions més típiques que genera l’erosió, és la que suggereix la forma de l’esquena d’un drac.
Quan el sol començava a caure ens vam traslladar al costat contrari, al final de la zona elevada per la qual havíem donat el passeig, gaudint allà d’una tèbia posta de sol.
El sol tot just va ser capaç de tenyir de color el cel, però ja a darrera hora sí que aconseguia donar un toc carmesí al mar.
Sent ja fosc posàvem el punt final a la tarda i ens dirigíem a Getaria per sopar. Després de nou a Zeanuri per passar la nit. I l’endemà repetíem Otzarreta, encara que això ja us ho explicava la setmana passada.
Amb això arribaríem al final d’aquestes dues entrades destinades a l’escapada de tardor. Van ser algunes hores de cotxe però va valer molt la pena.
Tant com per potser repetir en el futur …
You might also like
Leave a reply