La ramaderia extensiva consisteix en una modalitat de cria en la què els animals es desplacen per una zona natural en recerca de pastures de les que alimentar-se. Aquesta practica sol dur-se a terme amb espècies autòctones (en el nostre cas ovelles, vaques o cavalls), i des d’un punt de vista de gestió dels recursos naturals, és la que resulta més respectuosa amb el medi.
Però la seva productivitat és menor que l’oferta per les granges intensives, per la qual cosa va entrar en declivi fa dècades, i la seva viabilitat futura no resulta gaire esperançadora.
Afortunadament, pels camps segueix sent possible trobar ramats liderats per un pastor, i acompanyats per gossos que col·laboren en el seu guiat.
Com a resultat de l’esperit competitiu de l’home, al llarg dels anys s’han anat organitzant concursos en les zones històriques de pasturatge. Un exemple és el que es dur a terme des de fa 36 anys a la població pirinenca d’Osseja, sent l’objectiu de tots ells donar reconeixement a la millor combinació pastor-gos.
En el nostres dies, aquests concursos s’han convertit també en una mena de mostra d’arts i oficis, i en aquest sentit, alguns pastors aprofiten l’oportunitat per aparèixer vestits en la forma tradicional.
En l’edició d’Osseja d’enguany any han participat 12 pastors. El concurs va constar de dues fases. En la primera es van classificar els 4 millors, i en la segona es va decidir el guanyador. En ambdues fases es van dur a terme exercicis a petició d’un jurat expert, el mateix que valoraria les actuacions.
En aquest tipus de concursos els jurats premien la capacitat dels gossos per interpretar les ordres del seu pastor, així com la seva efectivitat a l’hora de dur-les a terme, aconseguint que el ramat es mogui de forma controlada i sense disgregació dels seus membres.
Un element fonamental en aquests concursos és el ramat. Normalment format per un grup de 10 ovelles, i que és canviat per l’actuació de cada gos.
El control del ramat s’estableix mitjançant un joc de predació en el qual el gos adopta formes de caçador, intimidant al grup, i amb això fent-lo moure a la seva voluntat.
Resulta especialment important la compenetració entre pastor i gos. La comunicació de les ordres s’estableix mitjançant xiulets, gestos i veus.
Els pastors que es comuniquen mitjançant xiulets, utilitzen un xiulet que els permet generar diferents tipus de sons mitjançant bufades i aspiracions de diferents durades, i que corresponen a les instruccions per al gos.
La raça de gos que es va poder veure majoritàriament va ser la border collie. Amb l’única excepció d’aquest bonic pastor basc.
La raça border collie procedeix del Regne Unit i està considerada com la millor per al pasturatge amb ovelles. Són gossos extraordinàriament intel·ligents i amb capacitat per respondre immediatament a les instruccions que reben.
Un dels exercicis típics consisteix en què el pastor aconsegueixi que el gos li acosti el ramat i el disposi de manera que li permeti atrapar una de les ovelles.
Un altre exercici consisteix en que el gos faci entrar entrar el ramat en un tancat.
Realment resulta molt bonic de veure, i en el cas que us resulti possible presenciar algun d’aquests concursos, no deixeu passar l’oportunitat. Segur que no us decebrà.
Leave a reply